La independència l’únic camí per a la classe treballadora

El fet de realitzar consultes, hauria de ser un fet democràtic i quotidià en la nostra societat, el poble se l’hauria de consultar sobre tots els temes que els afecten directament i les decisions que es prenen haurien d’estar en consens amb el que els ciutadans opinen a les urnes. Malauradament, les carències democràtiques de l’estat del que formem part fan que no es puguin convocar consultes amb caràcter vinculant conculcant i banalitzant els drets més fonamentals del poble.

Recentment ha sortit una macroenquesta encarregada per la UOC, on un 83% dels enquestats opina que Catalunya te el dret a decidir lliurement el que vulgui ser, i on un 50,3% dels participants afirmaven que hi votarien afirmativament. Sovint es vol distorsionar aquesta realitat amb demagògia política, i és normal que el poble, majoritàriament a favor de l’autodeterminació i amb un suport tant ampli a la independència, cerqui superar les mancances democràtiques de l’estat; i essent aquest l’origen de les consultes que s’estan convocant arreu del país.

El fet de voler decidir o no la independència del nostre país, en cap moment es contraposa amb les necessitats de la classe treballadora dels Països Catalans, ja que com a treballadores i treballadors d’un poble oprimit, tenim ben presents, tan la lluita nacional com la social, les dues formen part de la mateixa reivindicació i sense l’una no té sentit l’altra, voler separar les dues lluites es una bona estratègia de les classes dominants per seguir controlant i decidint per nosaltres.

L’alliberament nacional del poble català, es un pas més per desvincular-nos d’un estat que no respon a les necessitats de la classe treballadora catalana, un estat que tot i ser governat per un partit autoanomenat socialista, en el seu servei al capitalisme endegà les privatitzacions d’empreses públiques, implantà les ETT i permet el tancament i deslocalitzacions d’empreses a tort i a dret. Un estat on es permeten manifestacions feixistes, s'il·legalitzen organitzacions independentistes, i on les “esquerres” no dubten de pactar amb la dreta més rància quan ho creuen necessari.

Candidatura d’Unitat Popular – Assemblea de Balaguer